APAGADO
Desde la hendidura
de los adoquines,
en esta noche de la Barcelona atroz,
profetiza en el centro de la nada
el eco insolente del buzón de voz,
que te hallas indisponible
a mis palabras,
más el gepeese insistió:
> Tendida ante la noche del Sahara...
Suenas en mi vida,
comunicas,
pero se me olvido cargar la bateria.
Carmina Ral
dimecres, 6 de gener del 2016
RINXOL
RINXOL
El record d'allò que ha de venir,
i del que es te
una certesa transparent,
com plou en la memòria
el revoltat present,
dins d'aquell cap de fibló,
que caragola el temps,
i es un contratenir...
i un recomença !
en la matèria que
conform l'inclement
sentinella de les hores
caigudes,
com cauen els soldats
de la imparcial fortuna...
El record d'allò que ha de venir,
i del que es te
una certesa transparent,
com plou en la memòria
el revoltat present,
dins d'aquell cap de fibló,
que caragola el temps,
i es un contratenir...
i un recomença !
en la matèria que
conform l'inclement
sentinella de les hores
caigudes,
com cauen els soldats
de la imparcial fortuna...
dilluns, 4 de gener del 2016
DEU VERSOS
DEU VERSOS
Vaig trobar entre el boscatge
un arbre dels
desitjos,
tot travessant
les tanques...
deu versos a les branques
d’un salze
antisocial
penjaven de
les tijes
i enfilats cap
per avall,
dessagnaven
paraules,
una saba profètica…
un degoteig que amara
la terra i la
manlleva,
les falgueres
l’envolten, isolat…
com el serf a
la gleva
pel marge dels
camins,
i resta
fantasmal
conjurant la
mala herba
en els
llindars hostils,
lívid,
visionari,
fetal…
Carmina Ral
diumenge, 3 de gener del 2016
LA VOZ
LA VOZ
Poeta fracturado
al pie del sexto verso,
en el núcleo de una
lágrima
que agolpa y que
sostengo
mecida entre el párpado
y un fugaz pestañeo,
el gesto resignado
que aguardaba el deseo
de sacarme a la pista
el corazón,
y está sonando el swing
de la vacilación
en la voz que confundí
porqué abrigaba,
la voz que entre los
musgos
ya no abriga,
la voz del desatino,
como desoyen
las huellas de mis pies
el terciopelo frio...
Carmina ral
divendres, 1 de gener del 2016
QUIRATS
QUIRATS
El món que s’esvaeix
en un voler
desfer-se…
per fer en les
propies passes
visible als ulls
aliens
l’assassinat
rotund,
i en un altre ordre de coses,
el plany pel gos captaire, moribund,
i al cor tants
pocs quirats…
que alló que encara hi entra
importa més que mai.
Carmina Ral
dimecres, 30 de desembre del 2015
ESLINGUES
ESLINGUES
Caminant fora
de cobertura
per suburbis de carrers apagats,
voldria que
alguna cosa
et portes fervent
a desitjar
trobar la
màgia de totes les meves vides,
les agendes
carregades de passats…
per suturar
amb eslingues
les pàgines
dels passaports caducats.
Carmina Ral
dimarts, 29 de desembre del 2015
VERLAINE
VERLAINE
La finestra
donava al jardí…
la sentor de
la brea penetrava
amb la ploma
iridiscent del mascarell,
el cant de la
sirena,
el grall
perturbador del corb marí,
suraven sota
un cel que m’ensonyava,
perduda entre
octosílabs d’en Verlaine…
Carmina Ral