dissabte, 30 de gener del 2016

p á r a m o s




p á r a m o s

por no dañar a esos ojos
insomnes,
ni redundar en ellos
el voraz desatino
del ansia
 que recrea  mis caminos,
voy a penetrar el bosque
furtivo,
por el que solo se extravían
 los salvajes-niños,
y los ecos azules
entregan su voz
a los páramos lívidos
y la muerte…
la muerte…
tiene forma de flor.

-© Carmina Ral 2016


dimecres, 27 de gener del 2016

Res

Res
 
camines   lent…
la bellesa es aquell  déjà vu
massa freqüent…
un somni capturat
a les pestanyes,
que  es deleix
de ser tan palpable
com les ombres d'una nit
 que no s’acabi mai.
res ets tu quan observes l’infinit,
res sóc jo intentant no ser-ho,
només som en aquest afany :
sord,
mut,
cec,
de prevaler...
 
-© Carmina Ral 2016




dilluns, 25 de gener del 2016

c o l i s i ó n


  c o l i s i ó n
 …tu risa barre la oscuridad
en el secuestro errante
de la esférica luz
que me lleva a respirar-te,
en los fragmentos de ese aliento :
al límite de la niñez,
o  del  soplo purificante
que colisiona
con la desmesura de un mar
nombre de interrogante…

-© Carmina Ral 2016


 

dijous, 21 de gener del 2016

habitar-me

habitar-me

 
prestidigitar la yedra
para que mientras trepo
por el blanco miedo,
me sostenga,
para que si pertenezco…
a  la página en blanco,
sea al corazón-hoja
que abrazo desde dentro,
y  si desmigo semillas,
y si enhebro los vientos
entre lianas de madreselva
sea por habitar-me de corteza…
y de sarmiento.

 
-© Carmina Ral 2016


intento


intento

travessada de sol
com la molsa pel fibló del glaç,
intento el descens
amb  ungles d’escat,
entre cames i  tijes
vagareixo  l’espai obstinat…
que mesura  l’avenc
que  resta entre els peus
i aquell rinxol …
escrit de parany.

-© Carmina Ral 2016
 
 
 


 

dimarts, 19 de gener del 2016

al borde


al borde

no quise ser dañada…

 a pesar de perderme
apreciar la venda,

no quise entre los lodos
dejar huella,

no quise ser domesticada,
denominada…en ella

bajo la aparente sutilidad
de un nombre,

del sustantivo suave,
un precipicio al borde:

la dolencia maníaca
precisa,

trenzada
entre las ramas

de mis arterias frías…

 
-© Carmina Ral 2016

dilluns, 18 de gener del 2016

(al vol de la musa)



quan la va deixar anar…
ella… partí somni enllà,
a la terra afitada
des d’aquell món gegant
que empresonava els mots
en un motlle de fang,

quan la va deixar anar…
des d’aquell desert vast
errant de les fonts…
els dits coneguts
escrivien tendreses,
però de la ploma
neixien gargots,

i  amb l’ànim estabilitzat
per l’estabilitzador d’ànim
 de torn,
s’empetitia d’abraç,
es tornava foll,
quan la va deixar anar…              

-© Carmina Ral 2016
                                                    (al vol de la musa)  



diumenge, 17 de gener del 2016

TIEMPO



TIEMPO

en este territorio
que no me pertenece,
caen los segundos
bajo el astro creciente…
y en mi cuerpo tendido
cristalizan las horas
cosidas a mi piel
como encaje emergente.

en este territorio
que conmueve la amnesia,
que  es cierto como habito
la pulsión cautiva en la presencia
de este círculo cercado de dolor,
donde anida el eco transitorio
en el que el tiempo se vuelve
del  verso  coautor.

-© Carmina Ral 2016