dilluns, 18 de gener de 2016

(al vol de la musa)



quan la va deixar anar…
ella… partí somni enllà,
a la terra afitada
des d’aquell món gegant
que empresonava els mots
en un motlle de fang,

quan la va deixar anar…
des d’aquell desert vast
errant de les fonts…
els dits coneguts
escrivien tendreses,
però de la ploma
neixien gargots,

i  amb l’ànim estabilitzat
per l’estabilitzador d’ànim
 de torn,
s’empetitia d’abraç,
es tornava foll,
quan la va deixar anar…              

-© Carmina Ral 2016
                                                    (al vol de la musa)