dijous, 17 de desembre del 2015

BLUES


BLUES

 

A la lletra del blues

de la supervivencia,

he trobat desdibuixada

la bellesa,

entre allò que de salvatge

té la guerra,

i l’anhel de conquerir-te

adormida en el paratge

on alçar  ponts

amb mots de baules,

rierols vessats  de llàgrimes,

en la invencible arquitectura

de missils i de paraules,

per endur-te  dels meus llavis

 la tristesa,

en les anònimes proeses de la tarda,

i  dels ulls aquell rictus solitari,

que  l’aroma de magnòlia

captivava…


Carmina Ral
                                                        

il.lustracions

 


Il.lustarcions de Mayte Badelles

mbadelles@gmail.com

 

 
 

dimarts, 15 de desembre del 2015

MADUIXES


MADUIXES

 
Tu em deixaves

 maduixes a la porta…

caminàvem per les sínies,

els marges escatats

de les voreres,

i deies :

per eons que passin…

i  mudàvem

de carrers,de marges,de voreres,

fins els crèixens,

submergits en  les falgueres…

i ens feiem de serpent,

de passió de les falenes,

tu em robaves les maduixes

de la boca…
 
Carmina Ral

SHANTY TOWN



SHANTY  TOWN

 

En algún lugar de esta ciudad

 devastada en su estructura cúbica,

podría hallar el adoquín exacto

que tu pie ha hollado,

precedido de gatos

que ahora mismo

 ronronean demiurgos

 y felinos :

uñas de gel recién pintadas

arañan puntuales en los muros

de la shanty town  graffiteados

para el casting final del holocausto,

y mientras…

sigo perseverando en la distancia

perdida entre maullidos,

tan cierto como que la madeja

envuelve mis entrañas,

como el caramelo

a la manzana de feria.

Tal vez tus piernas

te impidan escapar de tal jauría,

pero no puedo, ni quedarme debería,

pues entre los tubos

de la caldera nocturna,

la luz de Henry Spencer

me apacigua…
 
Carmina Ral

 

diumenge, 13 de desembre del 2015

TEMPS



TEMPS

Temps  rera  temps…
la intermitència
d’un far involucrat,
delimita l’espai
on tot succeeix,
el temps…l’enfilall espinós,
embolcalla l’infància
adormida amb mitjons,
la teranyina es vesteix
de resistència
i tanmateix…
un cert temps
per copsar
dins el bagul d’antulls,
la precarietat,
d’estimar…

Carmina Ral


 

LA SANGRE DEL TRITON

la sangre del tritón en facebook/

RÁFAGAS



RÁFAGAS

Mi casa es la ventana
de las ráfagas,
donde no habito
más que en la reivindicación
del viento,
que arrastra la desidia entretejida
por la misma araña,
por eso pertenezco  al  alfeizar,
donde me recomienzo,
flanqueando
lo que no puede ya
derrumbarme,
entretenido en derrumbar
los muros,
que se funden en el lodo,
y en las patas de gallo
de una niñez sin bótox.

Carmina Ral

 

 

dissabte, 12 de desembre del 2015

BUCLE



BUCLE

Esconderme en otra una,
para tatuar,
con el punzón trasvestido
en piel desnuda,
los íntimos desiertos...
gravando a fuego lento
la fortuna,
por redimir a mi sombra
en el cameo
al que en el bucle me enfrento,
en cada duna,
y un Aqueronte me aguarda,
prometeico,
en su ribera de cicuta
sin re-verso,
donde fagocitar la fusta
de mi pluma,
y retornarme a la orilla
 del Egeo.

Carmina Ral 


dijous, 10 de desembre del 2015

FE



FE

Diguem que escric sobre la fe…
però el grafòleg de torn,
hi veu una certa descreença en el paper,
em confon…
i amb la puresa amb que la innocent branca
repassa una mortalla,
indolent, ho sosté,
superba,li duc la contra!
li diria tantes coses…
però…què…

Carmina Ral