INTANGIBLE

Habita l’altre bosc…

una respiració pregona,

com l’escalfor salvatge,

retingut el batec…,

per no esmicolar

l’instant intangible

que clou la bellesa,

i que no gosaríem

despertar del gel,

ni de la saviesa

adormida a les branques,

en la llunyania d’un temps

quan desprèn

l’objecte impossible d’encisar,

que es vessa,

en el rastre perfecte

del cigne silent.

 Carmina Ral