dimarts, 22 de desembre del 2015

VEUS


VEUS

 
M’aboco a confesar sense mentides

un dol que em commociona i desabilla,

des de les ínfimes parpelles

al llac de les engrunes sumergides

de tantes veus que parlen des de mi,

un refugiat en terra de roses enlletgides

on l’ànima d’outsider tempteja el tercer round

al quadrilàter dels somnis invisibles,

i el cop a la mandíbula s’encaixa,

simplement , una resposta més

entre totes les altres  previsibles.

 
Carmina Ral
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada