VEUS
un dol que em
commociona i desabilla,
des de les
ínfimes parpelles
al llac de les
engrunes sumergides
de tantes veus
que parlen des de mi,
un refugiat en
terra de roses enlletgides
on l’ànima
d’outsider tempteja el tercer round
al quadrilàter
dels somnis invisibles,
i el cop a la
mandíbula s’encaixa,
simplement ,
una resposta més
entre totes
les altres previsibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada