diumenge, 6 de desembre del 2015

BALADA DEL NEN SOTERRAT



BALADA  DEL NEN  SOTERRAT



A vegades sento el desig amagat

de viure en una obra d’en Sam Shepard,

estaria bé…

i asseure’m al balancí,

en aquella casa a les enfores,

al bellmig d’un jardí

tanmateix  esbotzat,

on sovintegen les falgueres

amb el pànic conseqüentment aturat

darrere el porxo,

rera el barri perdut,

a la vora d’aquell nen soterrat…

a la vora del suburbi,

més enllà de l’extrem sud…

i jo…que vaig i vinc,

balandrejant…

amb el viso desangelat

quallat de flors

que llisquen distretament,

pels derroters de l’estampat,

sense gosar evocar

les faldilles que altre temps,

deuen haver ornat,

fins arribar al meu vestit

…tant   desgastat…,

des de els genolls

extremadament bruns,

fins a les botes

de cordons deslligats,

envoltant uns peus que bateguen,

malgrat la resta de mi mateixa,

només per la inèrcia

reivindicativa

de l’extrem sud,

allà a les enfores,

submergida en el va i bé

de l’ala dura de les roses,

els miols de masses gats,

 la veu trencada de Tom Waits…

Carmina Ral

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada