ARMISTICI
Plou una incipient precarietat de troques,
per trenar el fil gruixut de l’armistici,
i entre les volves presses del tapís de boira
s’afona el plany remot de la cadena,
i no em canso de cercar de dins enrera
les antigues savieses de la treva,
pel llindar d’aquell espai de roques,
que el dol derrueix entre fronteres ,
i en les baules que la pluja ferma, quan anega,
però el
peu et denega el precipici
com la silent roella la drassana erma,
estrenyent el nus que sura en cada lletra
que el ferro del meu nom concentra,
mentre la sirena varada s’entreté
glossant arpegis al moll de les palpentes.
Carmina Ral
3 comentaris:
Uauuuu que bonic
Uauuuu que bonic
Gràcies un només un granet de sorra...
Publica un comentari a l'entrada